Tot va començar fa tres anys quan vaig sentir per primera vegada la paraula "IRONMAN", que volia dir, jo estava entrenant amb el company Isma i al preguntar-li em va dir, 3,8km nadant, 180 bike i 42km run. Jo vaig pensar interiorment, vaja locura pero li vaig respondre, ho podriem fer no?? Es va posar a riure pero cada entrenament anava cobrant mes el tema com a possible mes que inviable. I aixi va ser per la seva banda, ell es va possar el repte i a data d'avui ja l'ha aconseguit. Pel que respecte a mi, encara estoy en ello pero està en el meu cap com a probable. De tot aixo, aquest mes de agost vaig veure que hi havia la SAILFISH de Berga i vaig pensar que amb els entrenaments que portava pot ser era el moment per fer-ho. La mala sort va ser que estaven esgotades les inscripcions, mala sort. Pero al cap d'uns dies vaig rebre un mail que m'oferien per baixa de lessio de un participant em passaven un dorsal. Em vaig acollonir. Pero aquella era la primera oportunitat. Estiu d'entrenament basicament per la bike que em feia molt respecte. I va arribar la setmana de la veritat. La Txell aquell diumenge marxava de viatge, no em podia acompanyar, jo sol , quins nervis. Al final vaig poder gaudir de la companyia de la Mare per senerar els nervis i fer-me costat en aquells moments de tensio, sembla mentida no????simplement es oci pero jo soc aixi. Sopar amb pasta bonissima el dissabte, dormir ben dora i aixecada de bon mati recollida de la mare i cap a Berga. Arrivem, recollim tots els dorsals i quedo amb la Barbara per baixar al Panta de la Baells per iniciar la prova. Ambient de collons, tots pros i jo un friqui alli al mig. Vaja tela, ben be quien me habia dado vela en ese entierro. Pero jo a lo mio. Baixo la bici i cap als boxes, ja l'havia liat amb deixant-me el dorsal a la T1 i vaig haver d'anar-lo a buscar novament, gracies al marit de la Barbara. Aixo era per tenir mes nervis pero asi son las cosas. Arribem amb companyia de la Mare al panta i entro a la T2 per deixar la bici i preparar-ho tot. Paissatge espectacular. Ambient molt bonic i tot ben preparat. Em posso el neopré i esperem la sortida. Minuts de silenci, escoltem una tenor cantant a capela i la pell de gallina. Moments de relax per iniciar la prova que son els pitjors per que et fan pensar que coi fas alli, com t'ho has fet per anar-hi. Missatge de la Txell i els nens de suport i carinyo, que be???Quina comprensio que te per aguantar al zumbat del seu marit. Bueno GRACIES.
Tret de sortida i em situo pel mig i a lo mio, anar fent sense parar a bon ritme, passem les boies correspoents, per sota el pont i ja veig al final la arribada, circuit circular amb sortida una mica perillosa pero quin canvi el poder nadar amb aigua dolça i sense corrent a diferencia del mar. Ritme molt bo amb bones sensacions tot i que algun moment petites rampes i patades d'algun company de la cursa pero sense perdre els nervis. El fet d'haver-ne fet altres tris ajuda. Bueno arribada pel mig i direccio a boxes per treure neopre, possar mono, casco, sabates i amunt de la bici. Sortida preciosa del panta de la Baells, espectacular tant que la rampa per pujar a Berga de 4km, la mare que la va......En fin poc a poc i bona lletra. Aqui em va costar per que sabia que patiria la especialitat mes dolenta que tinc. Tothom em passava, pero jo com si no fos amb mi, ja ho tenia previst. Arribada a dalt, recuperacio, gel i baixada direccio a Can Rosal, ritme millor i sempre consersador, per que els 90km amb desnivell i calor previen ser durillos. Pero bueno sabia que anava be. Primera volta dels 45km i em passa el primer participant. Quina maquina, pero jo a lo mio, cada uno en su guerra. Segon gel, beguda molt liquid per no deshidratar-me, barreta i a recuperar-me. Ja nomes quedava una segona volta i la conexia, sabia on m'havia de dossificar i de moment anava força be. En el km 60 on començava per l'hora que era i la calor vaig començar a patir, no veia nomes que a 3-4 corredors per davant meu. No vaig parar de veure liquid i a ritme constant, rellotge sense fer cas per tenir la ment oxigenada. En els km de pujada content per que vaig poder adelantar aquests 4 corredors i deixar-los enrera. Comencen les rampes a les cames i sensacio de fatiga i esgotament. Menjo platans i barreta de xocolata i sembla que em recupero pero aixo comença a fer-se llarg i no arriba el final. La ment va mes rapid que les cames, SERENITAT. Ingerir molt liquid per tenir bones sensacions, mentro passo per pobles i controls la gent ens anima. Per fi entro a Berga pero veig ja molta gent corrent. Com s'ho han fet em pregunto, bons entrenaments i experiencia penso jo. Tu ets un novato pero m'anima el fet de quedar la darrera part de run que es la meva especialitat. Pero em pregunto com em respondran les cames. Al arribar a la T2 veig al marit de la Barbara que m'anima i la meva MARE amb cara d'alegria i anims pero crec que en el fons preocupada per que em veia tocadet. Jo li dic que vaig be. Deixo la p.... bici i estiro cames, el possar-me les bambes em fan sentir deliris de emocio, ara es la meva. Començo el primer tram de 7km i vaig com una moto a bon ritme, adelantant a deu i sa mare, que ha passat. Un altre gel, taronja, platan i liquid. Que mes es pot menjar, que coi porto ja ingerit. Bueno sensacions super positives, no paro ni a les pujades, jo la meva tasca era no parar, sense rampes i adelantant competidors. Que bé????? Segona volta idem a la primera, em permeto parar un moment per canviar oli a les olives, (que menys no?????) i segueixo, i segona pulsera per fer la darrera volta, pell de gallina pensant loi poc que quedava, passo el darrer control i em feliciten , dient-me JA HO TENS AL SAC, la gent de l'organitzacio animant-nos i ajudant-se per el liquid i el menjar. Agafo la darrera avinguda recta i veig el arc de la meta i la meva mare, aquest moment es indescriptible, nervis, plors, emocions,...mases coses en poc temps, pero el cert era que ho havia aconseguit. JUST DO IT. Em pengen la medalla i esclato a plorar interiorment, el que costa per arrivar a aconseguir-ho. Ara ja era meu, aquell minut de silenci en repos al terra, era per disfrutar-ho. Trucada de tlf a la Txell i felicitacio, plors de l'emocio i encara no m'ho creia. En resum un altre experiencia al meu disc dur que gracies a les hores de sacrifici de dormir i de rascar hores d'on sigui m'han portat a gaudir d'aquests moments de esbarjo. GRACIES TXELL, ARIADNA I LUIGGI, us estimo molt.
PD: Gracies mama per acompanyar-me i estar al meu costat. Va ser un dia molt bonic.
Si aixo es una HALF, com serà la IRONMAN???? Espero poder escriure-ho en el 2012.
See you later!!!!!!!
