4 SETMANA FEBRER

Seguim amb els entrenaments pero amb un cert cansansi mes fisic que psicologic. Dilluns a divendres early steps 10x100 i 10x50. Respecte spinning, sessions indoors de dilluns,dimarts,dimecres i divendres.
Aquesta setmana he aprofitat per esquiada des de les 9:30 fins 17:00, brutal ritme sense parar que m'han deixat les cames destrossades. Paralelement vaig agafant tecnica i ritme en aquest sport ja que com aquell que diu mai he fet cursets amb monitor, autodidacta. Pero estic content per que trenco amb la rutina del SBR i tambe faig fons. Un dia brutal de sol i amb intensitat, en resum, per repetir-ho.
El dissabte mountain run de 20km com cada setmana i despres CID amb els nens on he pogut nedar 2,5km. Despres jacuzzi i sauna per relaxar musculatura.
Diumenge sortida amb el grup de cada setmana per anar Terrassa-Mossen Homs-Torrebonica-Can Deu-Terrassa, en total 25km a ritme suau pero per acumulacio.
Sensacions bones pero realment cansat, necessito descans, pot ser aquesta tarda una curta sessio de spinning per rematar.ho tot.
La Montse molt en forma preparant la Marato i l'amic Toni avui que tingui sort a la Mitja de Bcn i dema tambe entrenament per preparar la seva primera MARATO. Gran repte.
En fin, seguimos el camino hasta el IRONCAT. Llegaremos???? Lo acabaremos???Seremos capaces de disfrutarlo a tope????? El meu cap es fa aquestes preguntes amb un resultat incert pero amb molta confiança que aixi sigui.
Fins aviat.

ENTRENAMENTS 2012

Despres de 2 setmanes de competicio, descans de curses però increment en esforç dels entrenaments. Setmana passada, entrenament steps matinals i 3 dies spinning. Dissabte swim 1km + 80 abdominals. Diumenge sortida de trail run des de casa fins casa nova de l'obac amb neu inclosa i -7º. Quin fred que feia!!!!!! 27 km totals. Bones sensacions.

Aquesta setmana centrada en el bike que realment es la principal preocupacio per el proper mes de maig. Ja resten menys de 3 mesos i les sensacions sembla que van a millor, controlant el tema del swim i run i millorant respecte el bike tot i que sembla que encara la distancia per arribar al nivell corresponent encara queda, però lo important es la tendencia, el cami fins a la fita. 6 sessions de spinning, dilluns, dimecres, divendres i 2 doble dissabte i 1 diumenge. al menys sembla que el ritme el vaig agafant, però quan penso en 180km millor no pensar-hi. Es el que hi ha.

IV MITJA MARATO GRANOLLERS

Desprès de una setmana de reducció de càrrega, fent cas per primera vegada a les normes marcades per els professionals, es a dir, setmana de càrrega i setmana de descàrrega, he fet cas, dilluns descans absolut, dimarts encara càrregat de bessons però steps matinals i spinning a la nit, dimecres steps, dijous steps i divendres hosteopata i repos absolut.

Cap de setmana amb neu i es suspen el CID i dissabte mati a -3º per tal de poder fer 13km direccio llac petit amb un paissatge preciós. La idea era anar-me a testar el diumenge a la mitja de granollers per tal de mirar de superar el record de fa dos anys a la mitja amb 1:29:48. Per tant, aquesta setmana havia de recuperar-me, descansar amb una bona alimentació. I sembla que aquestes pautes han donat el seu fruit.

Sortida de Terrassa 9:30 des de casa Alfred, arribada a les 10:00 mati a Granollers, amb temperatura de -3º (s'ha de dir que havia passat mala nit ja que el petit luiggi estava amb grip) i rebo missatge per fer foto de familia de la feina davant del podium com any anterior. I aixi ha estat, foto de rigor de tots els companys i bons records de any anterior.

Val a dir que aquest any jugava amb ventatja, dorsal numero "70", com els "pros", però jo a lo mio , sense pressio cap ni una. Podia sortir al calaix vermell amb els pros, pero aixo implicava per a mi deixar de sortir amb companys i amics i familia.

Havia quedat a les 10:30 amb en Edu però jo anava tard i no ens hem trobat. Total que hem sortit del calaix groc amb la Montse, Albert, Fran i Mili. Tots preparats per fer una bona cursa. I aixi ha esta per a tots, bon ritme de cadascu. Jo sorto sol per marcar ritmes de 4:10 - 4:20, des de el primer quilometre compleixo requisits, vaig marcant aquests temps pero sentint-me molt i molt bé, evidentment amb bona hidratacio cada 5km. Total que en el km 10 arribem a la Garriga. Aquesta primera part es de pujada i respecto els ritmes de 4:10 - 4:20. Una vegada pujem a la avinguda de la Garriga pregunto a un noi que quin ritme porta i em diu 1:33. Jo penso que vaig be pero per baixar de 1:30 encara havia de possar.me les piles, pero jo a lo mio. Segueixo sentint be de cames i de respiració. Començo en el km a veure el crono baixar tot i part de pujada a 3:59. Aixo pinta be. Gel al canto i a por mas quilometros. Al 12 trobo al edu i li pregunto com va. Em comenta que bé jo vull seguir amb ell però veig que anem a ritmes diferents. Segueixo apretant amb els "p..." loopings on perds alguns segons però com tothom. La sensacio de anar adelantant a la gent et fa correr en positiu. Seguexi marcant ritmes 3:50 en els km seguents fins a l'entrada a Granollers, ja veig que el km 17 he recuperat temps i encara vaig be. Segueixo apretant ritme mantenint fins i tot a 3:49 i arribada a la meta en 1:28:31. Gran temps per a mi.

RESUM: aixo es el fruit de tots els entrenaments realitzats al llarg d'aquest temps. GRACIES.

Bueno ara toca la MARATO DE BARCELONA.

SETMANA DE LA DOBLE MITJA TERRASSA: MARATO TERRASSA

Setmana de intensitat la darrer de gener del nou any pensada per agafar volum d'entrenaments i també aprofitant que el temps acompanyava. En resum de dilluns a divendres entrenaments de run matinals amb els steps corresponents, divendres swim 1km + 80 abdominals.

Dissabte de CID pels nens i 15km run mes 40 piscines + 80 abdominals.

Tot aixo pensat per culminar la setmana amb un bon entrenament sent conscient de tirar el crono en la mitja de terrassa. Em desperto a les 6.00 AM per tal de poder realitzar dos vegades el circuit de les avingudes amvb un total de 21km en 1:45. A ritmes mes intensos pero amb la finalitat de "carga", res mes. Em permet acabar abans de les 8 del mati, temps suficient per realitzar una bona dutxa, un esmorzar evidentment familiar i preparar-ho tot per anar amb els nens a l'arc de sortida per fer foto de familia: Alfred, Montse, Txell, Jordi, Nuria, Pilar, Adria, Albert i un present. Aquesta familia es va engrandint cada any més.

Aixo de correr a casa sembla que promet. En fin sortim de forma relaxada tot i que per el ritme normal un pel accelerats. Tot i que al final veurem com ens permetrà millorar temps respecte anys anteriors. En resum marquem ritmes per sota 6 però en pocs kilometres recuperem el ritme de creuer de sempre, prudent però segur.

Els ritmes son constants i bones sensacions. En arribar a la Rambla, comencem a pujar i decideixo testar en el km 18 sense mes finalitat que veure quines forces em resten desprès de acumular gairebé la distancia de la marato. Deixo a la montse i enganxo al Jordi i a Albert i segueixo a bon ritme fins arribar a l`arc d'arribada amb un temps de 1:58 respecte els 2:03 de Montse. Aixo vol dir que ella ha millorat molt, enhorabona aixo com tambe Albert i Jordi. Respecte a mi, molt satisfet per el resultat de poder sentir-me amb forces suficients per poder apretar i seguire fent algu mes de distancia. Aquest es el resum.

MOLTES FELICITATS A LA TXELL PER EL TIEMPAZO: 5km 25 minuts. Ara segons ella dixit: ANY 2013 la meva primera MITJA MARATO TERRASSA. Som-hi!!!!!

Setmana de força intensitat que em porta a reduir per a la seguent tot i que el primer diumenge de febrer anem a la MITJA DE GRANOLLERS. Veurem!!!!!

PD: setmana de 2 dies de nigth sessions amb HOME SPINNING. Good feelings.

19 ANYS DE FELICITAT

Setmana mixta de molt bons records. Tres de treball amb les P.P. i dos de descans amb entrenaments i el que es mes important, celebracio de 19 anys recordant els nostre primer dia de sortir amb la Txell. Vam començar a sortir amb una esquiada i el dimecres vam tornar a sortir amb una esquiada novament. Quins records més bonics i novament quina experiencia més agradable. Un dia perfecte, sortida deixant els nens desperts amb un peto ben fort, esperant a les 17.00 hores recollir-los i disfrutar d'ells tota la tarda. Aixi va ser, arribada a la Masella dia de sol esplendit i esquiada perfecte (tot i que la neu era escasa i basicament tota artificial). No vam parar des de 9:30 fins les 15:00. Llavors dinar i patates braves de rigor amb coca cola per recuperar energia. Sensacions internes i personals indescriptibles, per recordar.

Arribada al cole i els nens sorten molt contents al veure els pares i fem berenar i cap a casa per jugar tota la tarda. Que bé??????

Respecte el tema esportiu entrenaments, preocupacio el dissabte anterior per sortida 13km i despres swim 2,5 km + 120 abdominals. En el run punxada al peu i lessió degut a la sobrecarrega de tota la setmana per intensitat elevada de la meva amiga "DOLORES". Ja ho veia a venir, però tot te un peatge en asquesta vida, el que algo quiere......

En resum diumenge de swim, 2km + 80 abdominals.

Setmana de dilluns, steps matinals 10x1x100 i 10x1x50, dimarts run + 80 swim + 140 abdominals.

Dimecres esquiada, dijous steps matinals i divendres steps + 1km swim + 80 abdominals.

Aquest mati trail run 21km amb el circuit tradicional i per primera vegada en el 2012 he pogut tastar la primera distancia que em trobare en la IRONCAT, 4km swim en 1:15 minuts en atletic. Content per les sensacions, ho he plantejat en 4 series de 40 piscines, es a dir, 4x1km, i mitjançant una bona hidratacio de liquid, 0,5l de aigua, 0,35 aquarius i un gel he soportat un bon ritme, sense rampes i acabant fent estiraments amb molt bones sensacions. La veritat es que poder realitzar aquest entrenament amb ambdues disciplines i les distancies mencionades em fan sentir amb una direccio correcte, amb la tranquilitat que els entrenaments que estic realitzant m'estan donant un fons molt bo, sempre sent prudent amb el tema de les sobrecarregues que sera el tema que haure de procurar mes per el que porto de moment.

L'esquiada del dimecres tambe va ser prova per veure el fons que tinc i poder canviar d'aires i de disciplina esportiva i mes acompanyat de la Txell.

Dema provarem de intensificar Spinning amb 1 o 2 sessions, ja ho veurem

Setmana que ve ja la mitja de Terrassa per acumular i la seguent la de Granollers. Aixo ja comença a ser un non stop.

Penjo fotos.

TEMPORADA 2012

Despres de vacances de fi d'any, turrons, caldos, canalons,..... la festa va acabar en familia a casa amb els dos petitons amb una copa de cava per celebrar la nova entrada d'any. Esperem tenir salut i força per tothom. La il.lusió, ganes de treballar i gaudir de la vida ja la possarem nosaltres.
Bueno, pel que respecte a la meva vida esportiva, esquiada amb familia per primera vegada. RESUM: IMPRESSIONANT, nomès veient la cara dels nens espantats damunt els esquis era una passada, pobrets, el primer dia força vent a l'estació de LES ANGLES, però els altres el temps va recuperar i van poder esquiar amb monitor amb un sol de justicia. Bones sensacions per a ells i nosaltres vam poder aprofitar per recuperar el ritme perdut dels darrers anys. Alimentació cuidada aquesta setmana d'esqui per perdre cert pes i tornar a recuperar ritmes. Sortida un dia a la tarda nevant amb Txell i Jordi run de 5km fins al llac de MATEMALE amb tornada per mig dels camps tots enxarcats i nevant. Quin paissatge més bonic. Sessio que va servir per deixar-nos K.O.

Arribada el dia 5 per la cavalgada pels nens a Terrassa i dormir dora per any demà veure els regals de REIS. Quina il.lusio els hi va fer, disfresses, Toy Story,....carbó,.... En fi una setmana de vacances INOLVIDABLE.

Mentrestant 3 sessions WWW.BESTCYCLING.ES on line de 50 minuts cadascuna per tonificar musculatura pensant en el mes de maig 2012. Ja queda menys. Amb la DOLORES em quedo KO, com es nota el canvi de desarrollo de musculatura. Entre ski i cycling, quan he sortit com el divendres i diumenge 20km run, estic mort, tinc carregats els bessons. En fin es lo que tiene el deporte, aixo diuen. Penjo fotos molt boniques i divertides.

FELIÇ 2012

Bon dia, nomes desitjar-vos FELIÇ 2012 per a tothom, SALUT I FORÇA.

Setmana de intensitat en spinning, sessio diaria de 45 minuts. Ahir dissabte 17 km al mati amb el company de 2011-2012 Toni que vam culminar amb els 10.000 de la Sant Silvestre de Sant Cugat. Tot va sortir rodó menys la esperada assistencia de la Txell que no va poder venir per preparar el sopar de cap d'any i els nens estaven reventats.

Amb aquest entrenament de segur que anem pel bon cami per preparar la tant desitjada MARATO tant de BCN com de BERLIN. Aixo promet.

Setmana intensa de squi familiar.

Seguim.

MI NUEVA NOVIA "DOLORES"

Desprès de setmana de run suau, diumenge gran i nova adquisicio, batejada amb "dolores". La nova bici de spinning a casa. L'he anomenat aixi en honor a l'esforç que suposara per a mi fins el mes de maig 2012 el tenir-la al meu costat, i dedicar-li tant de temps quan ja sabeu que la meva prioritat i especialitat és més el run i el swim que l'horroros i malait bike. Però com tot en la vida, hi ha una part bona i una altra no tant, d'aqui el nom de "DOLORES". Aixo es el que ja tinc aquesta setmana. Ja li he dedicat mes hores que a la meva sra. Les sessions que he començat son:

diumenge: 1 hour

dimarts: 45 minuts

dijous: 45 minuts

En total esforç i dolors a cames per intensitat. La veritat es que l'he situat al menjador davant de la TV i posso MTV o RAC105 i tira milles. La idea per el que m'han recomenat es agafar cadència, es a dir, poca força i bon ritme de manera que em serveixi d'entrenament per la IRONCAT, ja que el circuit alli es bastant de rodatge si el vent ens respecte. Bueno content pero DOLGUT per iniciar SPINNING.

Respecte la resta de les modalitats, setmana anterior, dilluns, dimecres, divendres i dissabte swim 1km per sessió i 80 abdominals per sessió.

Respecte run, early steps 10x1x100 i 10x2x50.

En fin eso es todo amigos.

Respecte el fi d'any, ja tenim reservada setmana de ski familiar a "LES ANGLES", moltes ganes de primer any tots 4 a esquiar. Ja veurem com va l'aventura.

FOTOS JEAN BOUIN 2011

Setmana de entrenaments rutinaris sense cap repte present pel 2012. Penjo algunes fotos de la cursa de la setmana passada.En elles veiem el present i el futur. Sembla que tenim proper repte familiar SANT SILVESTRE 2011. Aquesta vegada serà cursa conjunta per primera vegada amb la Txell, a veure qui guanya jajajaajajaj. Quina il.lusió.

Bueno, dilluns a divendres steps matinals i dissabte de entrenament intens:

20km mountain run

20km indoor bike

500 metres swim indoor

40 abdominals

Aquesta setmana vaig rebra una trucada que em va fer molta il.lusió, no puc explicar res de moment per que serà una sorpresa, però el que sí puc dir és que per setembre 2012 serem un de més, el repte promet.

Estic mirant de comprar una indoor bici per casa per els meus entrenaments. Si algú té experiencies o coneix alguna persona interessada per vendre agrairia m'envieu un comentari i també s'agraeixen consells per el model a comprar per entrenament a casa per preparar triatlons.

JEAN BOUIN 2011 DES DE LA BARRERA

Aquestes dues setmanes han estat suaus per la intensitat laboral. Tot i aixi, seguim amb els entrenaments matinals de les 6 del mati amb els steps i el cap de setmana 21km mountain run dissabte i diumenge. A part, des que els nens van al CID, aprofitem amb la Txell per fer swim. 1km amb 80 abdominals. Aquest darrer dissabte 40km spinning + 500 metres swim i 40 abdominals. Feia dies que tenia oblidada la bici i bones sensacions. Estic mirant de comprar per casa una bici estatica de spinning per intensificar els entrenaments o haure de recorre al rodillo. Ja veurem.

Diumenge de despertar amb steps de entrenament i sortida pitant per aquesta vegada fer d`espectador en la 88 edició de la JEAN BOUIN. En resum impressionant, 56:42 aquest es el temps de la Txell en els 10km, per la seva primera vegada, més que bé. Tot es deu a uns bons entrenaments. Diada familiar amb tiets, avis, fills i amics. Toni una vegada més ja té la forma agafada per aquesta distancia.

Bueno esperem en aquests darrers dos mesos intensificar el bike per el repte 2012.

METODOLOGIA PER FER UN IRONMAN

IRONMAN, ¿cuánto entrenar?
En los últimos cinco años se ha producido en España una expansión muy
importante del fenómeno “larga distancia”. Año tras año, triatletas de nuestro
país traspasan las fronteras buscando nuevos retos en ciudades que ya
empezamos a conocer por ser sedes de alguna de esas pruebas de
ultradistancia: Roth, Niza,… Pero, cómo no, también situamos dentro de
nuestro mapa triatlético Ibiza, Lanzarote o L´Ampolla con su Ironcat.
En este artículo vamos a tratar de dar algunas pistas para que los no
expertos en estas lides puedan estimar con más precisión el tiempo necesario
para preparar un ironman (3´8 km. de natación - 180 km. de ciclismo - 42´195
km. de carrera a pie). Con algunas precisiones, todo lo expuesto podrá
trasladarse también a la larga distancia (4-120-30).
Las pruebas ironman suelen comenzar a las siete de la mañana,
disponiéndose de diecisiete horas para su finalización. Si el objetivo fuese
acabarlo dentro de este control establecido, nos podría bastar con nadar por
debajo de las dos horas, pedalear en torno a ocho horas y media y andar-correr
alrededor de seis horas y media. Los ritmos, como ves, no son muy rápidos, el
problema, evidentemente, es la duración del esfuerzo.
Cualquiera de nosotros ha escuchado en múltiples ocasiones comentarios
muy dispares sobre cuánto es necesario entrenar para este o aquel triatlón
para finalizarlo en un tiempo determinado. Muchas veces, las opiniones son
muy dispares, y, especialmente, cuando se trata de la larga distancia. Nuestra
intención es clarificar algo el asunto.
Revisión de información
En varios libros, artículos de revistas y páginas de internet podemos
encontrar indicaciones sobre determinados volúmenes de entrenamiento de
cara a la larga distancia. Hemos hecho una revisión con el objeto de conocer
las horas que recomiendan algunos investigadores y expertos, y la dedicación
en tiempo de entreno de muchos triatletas ironman que intervinieron en
estudios.
Según Mione (2004), el triatleta de distancia ironman entrena una media de
dieciocho a veinticuatro horas semanales, repartidas en 11 km. de natación,
373 km. de ciclismo y 77 km. de carrera a pie, además del entrenamiento de
pesas, estiramiento y yoga en su caso. Es necesario reseñar que el grupo de
referencia corresponde a un nivel alto, no al habitual dentro de los aspirantes a
“hombres de hierro”.
En una investigación sobre el compromiso de los triatletas (no
específicamente de larga distancia) titulada Committed to tri: an empirical
investigation of triathletes and commitment (1994) de B. J. Hosch, obtuvieron
que un grupo masculino de 293 triatletas entrenaba una media semanal de 6
km. de natación, 168 km. de ciclismo y 77 km. de carrera a pie. En cuanto a un
grupo de 160 mujeres, los valores eran 6´5 km., 140 km. y 37 km.,
respectivamente.
Baker (2003) divide a los triatletas de ironman en tres grupos en función de
su puesto clasificatorio. Indica que los triatletas que ocupan los puestos
traseros entrenan una media semanal de 2h.10´ de natación, 5h.20´ de ciclismo
y 4h. de carrera, para un total de 11h.30´. Como cabría suponer, este autor
encuentra una relación entre la duración anual total de los entrenos, la duración
anual de los entrenos de ciclismo y los resultados en las carreras, algo ya
afirmado con anterioridad por O´Toole (1989). Por el contrario, no encuentra
relación entre la intensidad del trabajo y el resultado de la prueba.
En Multideporte de precisión (1994) de Matthew Brick, se indica que una
semana modelo para un triatleta ironman debe constar de tres a cuatro horas
de natación, entre doce y diecisiete horas de ciclismo y de cuatro a seis horas
de carrera. Todo esto haría un total de diecinueve a veintisiete horas.
Lehenaff y Bertrand en El triatlón (1996) dividen las prestaciones de los
triatletas en cinco niveles. Los tres últimos serían a partir de los cuales se
podría abordar una prueba de larga distancia:
- Nivel 3; con volúmenes totales entre siete horas como mínimo (en período de
competición) hasta dieciséis horas en el período básico.
- Nivel 4; entre doce y veintiuna horas.
- Nivel 5; entre catorce y veintiséis horas.
Dado que lo que nos interesa es buscar el mínimo necesario para afrontar
un ironman, nos referiremos al nivel tres, que tiene los siguientes rangos por
períodos de entrenamiento:
Regeneración Básico Precompetición Competición
mínimo 6h 30´ 9h 7h 30´ 7h
máximo 11h 30´ 16h 15h 30´ 13h 30´
En la revista informática Triathlete, hemos encontrado un plan de entreno
destinado a triatletas de nivel medio con algunos años de experiencia, con
pretensiones de acabar la carrera sin enfermedad o lesión y sin intención de
hacer una gran marca. De este artículo destacamos el punto de partida que se
establece para comenzar el entrenamiento específico para una prueba de
ultradistancia. El plan de trece semanas para acabar el ironman entre doce y
catorce horas, puede iniciarse si se está acostumbrado a entrenar, por lo menos,
una media de diez horas a la semana. Nos parece muy interesante este
condicionante.
Por encima de todos las referencias anteriores, situamos por profundidad, en
algunos casos, y relación con lo que ahora nos interesa, en otros, el trabajo
Correlations between annual training patterns and race performance in male,
non-elite, ironman-distance triathletes (2005) de A. Mathew Luebbers III. El
estudio es descriptivo ya que nos muestra lo que entrenan los triatletas. Pero,
también tiene su parte de recomendación, dado que la división de la población
de la muestra en tres grupos en función del nivel de cada triatleta, permite
aventurarse a recomendar los entrenos del nivel alto sobre el bajo si se quieren
hacer buenas marcas. Los requisitos para tomar parte en el estudio eran ser
hombre, participante como grupo de edad y haber finalizado al menos un
ironman en los cinco años anteriores.
Dentro del grupo más bajo, en relación al tiempo realizado en meta, se
describe una media de volumen total de 9h.35´ a la semana durante todo el año
precedente a la prueba. Esa duración se reparte en 2h.35´ de natación, 4h.15´
de ciclismo y 2h.45´ de carrera. Los triatletas del nivel medio y alto no dedican
muchas más horas a entrenar, pero sí es cierto que, al hacerlo a ritmos más
altos, realizan mayores distancias.
Otros datos obtenidos y que pueden ser de interés:
- en los primeros meses de entreno hay un aumento progresivo del volumen en
las tres disciplinas;
- en el último mes desciende el volumen global;
- los triatletas de mejor nivel tuvieron picos siete y tres meses antes de la
prueba;
- en el grupo alto hay una evolución escalonada del volumen de natación,
mientras que los otros dos grupos alcanzan la cima de natación a mitad de
temporada y la mantienen hasta el final;
- los triatletas con mejores resultados tuvieron dos picos en cuanto al ciclismo,
nueve y dos meses antes del triatlón, siendo el segundo de ellos más alto y
alcanzado más progresivamente que el primero;
- los picos en la carrera a pie se dieron siete y tres meses antes de la
competición;
- también se encontró una correlación fuerte entre las mayores distancias de
ciclismo en los últimos cinco meses y los mejores resultados en la prueba.
En general, se demuestra que los triatletas ironman que mejores resultados
obtienen son aquellos que entrenan más horas, más pruebas ironman han
terminado y mejores resultados han obtenido en triatlones de distancia olímpica.
Y, por último, como mera referencia, la sesión más larga del año de media en
natación fue de casi dos horas (5 km.), 7h.10´ en ciclismo (210 km.) y 3h. 05´
carrera (40 km.).
A tener en cuenta
Para establecer el número mínimo y aconsejable de horas de entreno os
presentamos los siguientes aspectos a tener en cuenta:
- Años de práctica en triatlón. Es muy recomendable seguir una progresión a lo
largo de los años tanto en lo referente al volumen de entrenamiento como a la
distancia y/o dureza de las competiciones. De tal manera, que poco a poco se
vaya pasando del triatlón sprint a la larga distancia, realizando además pruebas
de distancia olímpica y media. Podría ser suficiente con tres o cuatro años para
pasar a la larga distancia.
- Años de práctica deportiva. Es frecuente encontrar triatletas ironman que como
uno de sus primeros triatlones tienen algún larga distancia. Normalmente,
estamos ante personas que han aprovechado la base obtenida con alguna de
las disciplinas de forma independiente, es decir son nadadores, ciclistas o
corredores que han decidido probar con el trideporte. Estos deportistas se
benefician de las ventajas de la potencial capacidad de transferencia del cuerpo
humano, de manera que lo ganado en otro deporte de resistencia pueda servir
para una modalidad distinta, pero también de resistencia.
- Edad. La mayoría de los estudios nos indican que la edad media de los
triatletas ironman está en torno a los 30-35 años. Pero son muchos los triatletas
que con cuarenta, cincuenta o sesenta años se animan con la ultradistancia.
Tengamos presente la prioridad absoluta de la resistencia en las pruebas que
estamos abordando, cualidad que puede mejorarse significativamente con los
años.
- Potencial personal. Aún siendo cierto de forma general el dicho “el velocista
nace y el fondista se hace”, hay que tener en cuenta que aspectos como, por
ejemplo, la proporción en músculo de fibras rápidas-lentas, el consumo de
oxígeno máximo (VO2max.) o la longitud de las extremidades vienen
determinados, fundamentalmente, por la genética.
- Tiempo disponible. Posiblemente este es el principal talón de Aquiles de todos
nosotros. Es un asunto que personalmente debe valorar cada uno.
- Estrés añadido al entrenamiento. Como todos sabemos, a lo largo del día no es
sólo el entrenamiento la única carga a la que nos sometemos. Todo aquello que
nos suponga una fatiga física o mental va a mermar nuestra capacidad de
rendimiento en los entrenos. Por lo tanto, lo deberemos tener presente en la
planificación y en la rutina diaria, dándonos descanso cuando creamos
necesitarlo.
- Facilidades en cuanto al material y el acceso a las instalaciones. La posibilidad
de realizar un entrenamiento adecuado va a depender de poder utilizar sin
riesgo, por un correcto mantenimiento, la bicicleta, o de poder acceder a una
piscina sin tener que hacer desplazamientos excesivamente largos, por ejemplo.
A modo de conclusión
Si nuestra intención es abordar la prueba con un entreno escaso, hemos de
tener en cuenta que el riesgo de sufrir una lesión o caer enfermo es alto. Y esto
es lo ha de tener presente todo aquel triatleta con poco tiempo disponible para
entrenar pero con intención de acometer el ironman. La capacidad de
sufrimiento puede llegar a alcanzar niveles nunca imaginados. La pregunta es
si merece la pena poner en riesgo evidente nuestra salud.
El volumen de entreno mínimo y el aconsejable para situarse con garantías
en la arena de la playa o en el pontón de salida de un ironman depende de
múltiples factores. No hay recetas estándar válidas para todos.
La planificación, individual o realizada por un entrenador, debería partir de
una sincera y tranquila reflexión acerca de las posibilidades e impedimentos
que existen.
Gracias a que el camino es duro el esfuerzo merece la pena.
Jaime Martínez
Entrenador Superior de Triatlón
Ironman finisher (Ironcat 2004)
Bibliografía
-BAKER, J.R. Factors affecting the acquisition and maintenance of expertise in
male ultra-endurance triathletes [en línea]. The Humanities and Social
Sciences, 64 (07).
- BERNHARDT, G. 13 weeks to a 13-hour ironman [Abstract]. Triathlete online
[en línea].
Disponible en Web:.
- BRICK, M. Multideporte de Precisión. Duatlón/Triatlón. Bilbao: Dorleta, S.A.,
1996. ISBN: 84-87812-21-x.
- HOSCH, B.J. Committed to tri: and empirical investigation of triathletes and
commitment [en línea]. Department of General Studies, University of Texas at
Dallas, 1994. First Web publishing: 2000 [ref. De 11 de julio de 2005].
Disponible en Web: .
- LEHENAFF, D.; BERTRAND,D. El triatlón. Barcelona: Inde Publicaciones,
2001. ISBN: 84-95114-30-5.
- LUEBBERS III, A.M. Correlations between annual trainning patterns and race
performance in male , non-elite, ironman-distance triathletes [en línea]. January
2005 [ref. de 5 de junio de 2005]. Disponible en Web:
< http://trisurvey.net/ironman-distance_triathlon_study.htm>
- MIONE, K. 2004 ironman triatlón world championship [en línea]. April 2, 2004
(ref. de 4 de abril de 2004).
Disponible en Web: .
- O´TOOLE, M. “Training for ultraendurance triathlons” [Abstract]. Medicine and
Science in Sports and Exercise. 21(5 supplement). 1989, october, p. 209-213.

EXPERIENCIES HALF IRONMAN

Tot va començar fa tres anys quan vaig sentir per primera vegada la paraula "IRONMAN", que volia dir, jo estava entrenant amb el company Isma i al preguntar-li em va dir, 3,8km nadant, 180 bike i 42km run. Jo vaig pensar interiorment, vaja locura pero li vaig respondre, ho podriem fer no?? Es va posar a riure pero cada entrenament anava cobrant mes el tema com a possible mes que inviable. I aixi va ser per la seva banda, ell es va possar el repte i a data d'avui ja l'ha aconseguit. Pel que respecte a mi, encara estoy en ello pero està en el meu cap com a probable. De tot aixo, aquest mes de agost vaig veure que hi havia la SAILFISH de Berga i vaig pensar que amb els entrenaments que portava pot ser era el moment per fer-ho. La mala sort va ser que estaven esgotades les inscripcions, mala sort. Pero al cap d'uns dies vaig rebre un mail que m'oferien per baixa de lessio de un participant em passaven un dorsal. Em vaig acollonir. Pero aquella era la primera oportunitat. Estiu d'entrenament basicament per la bike que em feia molt respecte. I va arribar la setmana de la veritat. La Txell aquell diumenge marxava de viatge, no em podia acompanyar, jo sol , quins nervis. Al final vaig poder gaudir de la companyia de la Mare per senerar els nervis i fer-me costat en aquells moments de tensio, sembla mentida no????simplement es oci pero jo soc aixi. Sopar amb pasta bonissima el dissabte, dormir ben dora i aixecada de bon mati recollida de la mare i cap a Berga. Arrivem, recollim tots els dorsals i quedo amb la Barbara per baixar al Panta de la Baells per iniciar la prova. Ambient de collons, tots pros i jo un friqui alli al mig. Vaja tela, ben be quien me habia dado vela en ese entierro. Pero jo a lo mio. Baixo la bici i cap als boxes, ja l'havia liat amb deixant-me el dorsal a la T1 i vaig haver d'anar-lo a buscar novament, gracies al marit de la Barbara. Aixo era per tenir mes nervis pero asi son las cosas. Arribem amb companyia de la Mare al panta i entro a la T2 per deixar la bici i preparar-ho tot. Paissatge espectacular. Ambient molt bonic i tot ben preparat. Em posso el neopré i esperem la sortida. Minuts de silenci, escoltem una tenor cantant a capela i la pell de gallina. Moments de relax per iniciar la prova que son els pitjors per que et fan pensar que coi fas alli, com t'ho has fet per anar-hi. Missatge de la Txell i els nens de suport i carinyo, que be???Quina comprensio que te per aguantar al zumbat del seu marit. Bueno GRACIES.

Tret de sortida i em situo pel mig i a lo mio, anar fent sense parar a bon ritme, passem les boies correspoents, per sota el pont i ja veig al final la arribada, circuit circular amb sortida una mica perillosa pero quin canvi el poder nadar amb aigua dolça i sense corrent a diferencia del mar. Ritme molt bo amb bones sensacions tot i que algun moment petites rampes i patades d'algun company de la cursa pero sense perdre els nervis. El fet d'haver-ne fet altres tris ajuda. Bueno arribada pel mig i direccio a boxes per treure neopre, possar mono, casco, sabates i amunt de la bici. Sortida preciosa del panta de la Baells, espectacular tant que la rampa per pujar a Berga de 4km, la mare que la va......En fin poc a poc i bona lletra. Aqui em va costar per que sabia que patiria la especialitat mes dolenta que tinc. Tothom em passava, pero jo com si no fos amb mi, ja ho tenia previst. Arribada a dalt, recuperacio, gel i baixada direccio a Can Rosal, ritme millor i sempre consersador, per que els 90km amb desnivell i calor previen ser durillos. Pero bueno sabia que anava be. Primera volta dels 45km i em passa el primer participant. Quina maquina, pero jo a lo mio, cada uno en su guerra. Segon gel, beguda molt liquid per no deshidratar-me, barreta i a recuperar-me. Ja nomes quedava una segona volta i la conexia, sabia on m'havia de dossificar i de moment anava força be. En el km 60 on començava per l'hora que era i la calor vaig començar a patir, no veia nomes que a 3-4 corredors per davant meu. No vaig parar de veure liquid i a ritme constant, rellotge sense fer cas per tenir la ment oxigenada. En els km de pujada content per que vaig poder adelantar aquests 4 corredors i deixar-los enrera. Comencen les rampes a les cames i sensacio de fatiga i esgotament. Menjo platans i barreta de xocolata i sembla que em recupero pero aixo comença a fer-se llarg i no arriba el final. La ment va mes rapid que les cames, SERENITAT. Ingerir molt liquid per tenir bones sensacions, mentro passo per pobles i controls la gent ens anima. Per fi entro a Berga pero veig ja molta gent corrent. Com s'ho han fet em pregunto, bons entrenaments i experiencia penso jo. Tu ets un novato pero m'anima el fet de quedar la darrera part de run que es la meva especialitat. Pero em pregunto com em respondran les cames. Al arribar a la T2 veig al marit de la Barbara que m'anima i la meva MARE amb cara d'alegria i anims pero crec que en el fons preocupada per que em veia tocadet. Jo li dic que vaig be. Deixo la p.... bici i estiro cames, el possar-me les bambes em fan sentir deliris de emocio, ara es la meva. Començo el primer tram de 7km i vaig com una moto a bon ritme, adelantant a deu i sa mare, que ha passat. Un altre gel, taronja, platan i liquid. Que mes es pot menjar, que coi porto ja ingerit. Bueno sensacions super positives, no paro ni a les pujades, jo la meva tasca era no parar, sense rampes i adelantant competidors. Que bé????? Segona volta idem a la primera, em permeto parar un moment per canviar oli a les olives, (que menys no?????) i segueixo, i segona pulsera per fer la darrera volta, pell de gallina pensant loi poc que quedava, passo el darrer control i em feliciten , dient-me JA HO TENS AL SAC, la gent de l'organitzacio animant-nos i ajudant-se per el liquid i el menjar. Agafo la darrera avinguda recta i veig el arc de la meta i la meva mare, aquest moment es indescriptible, nervis, plors, emocions,...mases coses en poc temps, pero el cert era que ho havia aconseguit. JUST DO IT. Em pengen la medalla i esclato a plorar interiorment, el que costa per arrivar a aconseguir-ho. Ara ja era meu, aquell minut de silenci en repos al terra, era per disfrutar-ho. Trucada de tlf a la Txell i felicitacio, plors de l'emocio i encara no m'ho creia. En resum un altre experiencia al meu disc dur que gracies a les hores de sacrifici de dormir i de rascar hores d'on sigui m'han portat a gaudir d'aquests moments de esbarjo. GRACIES TXELL, ARIADNA I LUIGGI, us estimo molt.

PD: Gracies mama per acompanyar-me i estar al meu costat. Va ser un dia molt bonic.

Si aixo es una HALF, com serà la IRONMAN???? Espero poder escriure-ho en el 2012.

See you later!!!!!!!

TEMPS DE TARDOR

Aquesta es la millor epoca de l'any per poder disfrutar del paissatge, dels boscos, respirar sà, tranquilitat. Sortida tant dissabte com diumenge amb el recorregut tradicional amb companyia del mentor MIRALLES. el fet de anar els dos sols hem marcat un ritme constant i força dinamic i aixo que ja acabem la temporada. Naixement del dia enmig de un paissatge brutal, silenci, nomes se sent la nostre respiracio, el cant dels ocells, hidratacio de l'aigua que es desprèn de les fulles dels arbres. Musica relaxant mentre observem la diversitat de colors que es dispersen per tot el bosc. Esquivant els basals d'aigua produits per la puja oxigenant els nostres pulmons i deixant-se portar pel cami que ens marca el recorregut fins la tornada a casa. Aixo a qualsevol que fa l'esforç d'aixecar-se ben dora ho veu recompensat per el climax creat que et fa recarregar les piles del teu cos i ment. Aixo son els petits plaers de la vida.

Mentre correm paralelement de diferents temes donat el temps que dona el recorregut de 1:30, Alfred sembla que ja te planificada la seva temporada 2012. En la seva linia de curses de muntanya, Serra de Tramuntana i Gran Canaria, recolzada per les mitjes i maratons de cada any. Es planteja la possiblitat de ja programar alguna cursa per temporada 2013 degut a la cantitat de gent inscrita amb antelacio, no es res mes que la mitica "Maraton des Sables". Anar amb ell es aposta segura, pot pendre cos el tema, ja anirem veient. La veritat es que poder participar en una cursa d'aquest nivell nomes està a l'abast de pocs per poder-la acabar. Ell ja l'ha fet i per aixo seria la veu de l'experiencia. Seria el poder fer una altra marato en un altre continent. Nomes restaria ASIA I OCEANIA. El repte de poder completar una MARATO X CONTINENT. En resum todo se andara. Evidentment hi ha altres coses principals en aquesta vida com es la familia, salut i treball.

Son simplement ilusions, una forma de viure sense fer mal a ningu.

En resum setmana de entrenament rutinari:

dilluns: steps 10x100 i 10x50 i swim 1km+ 80 abdominals

dimarts: 10km run

dimecres-dijous-divendres: steps 10x100 i 10x50

divendres: swim 1km + 80 abdominals

dissabte i diumenge: 21km + 21km

Us adjunto fotos de paissatges de la tardor que em relaxen i foto de la nova adquisicio de banyador regal del meu aniversari.

Gracies per llegir el meu bloc de les meves experiencies. Em fa molta il.lusio veure cada setmana el increment del nº de visites.

PD: estic molt content per que el dimecres vaig parlar amb el amic Toni i quina va ser la sorpresa i ilusio de sentir que els entrenaments li anaven prou be, el darrer ja havia fet 24km, es una machine, aixo es un repte, mica en mica esta agafant la forma per poder assolir el seu segon repte i segurament no el darrer, el poder acabar per primera vegada una MARATO, i segurament, seugr i mes que segur, que en el 2012 podra acabar tant la de BCN com a entrenament i la de BERLIN com a REGAL, i jo al seu costat disfrutant del seu objectiu. Quins moments mes bonics ens esperen en el 2012. Aixo es la vida, el poder anar gaudint i sumar al nostre disc dur del cap tot aixo, sense fer mal a ningu i compartir il.lusions atenent la situacio de crisi que estem vivint. Aixi sembla que ens fa mes facil poder passar aquests moments.

Bueno prous rotllos, aprofitant que tinc una mica de espai temporal us vaig a narrar la meva experiencia de la HALF del mes de setembre.

DIPLOMA THE BEST MARATHON

6143
LLUIS
LAZARO LAHUERTA
PUESTO GENERAL
Sèniors Masculí
TIEMPO
TIME 10K
14,6K
25,6K
33,2K
RITMO KM
43
28
03:18:26
00:47:08
01:09:02
02:00:20
02:36:23
00:04:42

FIVE FINGERS

Aquest diumenge vaig veure en la marato una parella provant aquest nou calçat. Sembla divertit.A continuacio us explico que son els five fingers.

QUE SON LAS FIVE FINGERS?
A diferencia
de cualquier zapato en el mercado hoy en día, las Five Fingers SPEED han sido diseñadas
específicamente para una experiencia más natural a la hora de caminar.
Construida sobre una plataforma completamente nueva, las SPEED cuentan con un
tejido Dri-Lex ® de 3 mm cubierta de poliuretano y un diseño anatómico de 3 mm
que ofrece una protección mayor ya que distribuye el impacto sin comprometer las
articulaciones. Especialmente diseñados para correr por el cierre de cordones y
la parte superior de malla que permite una mejor ventilación. SPEED ES IDEAL:
Trekking, Correr, Fitness y ViajesVIBRAM Fivefingers es un concepto diferente a
cualquier otro calzado en el planeta. No sólo por acercarte más a la naturaleza,
sino porque VIBRAM
Fivefingers te aporta una serie de beneficios físicos, y mejora tu estado
biomecánico.Entre otras propiedades, VIBRAM Fivefingers, aporta:1.
Fortalece los músculos del pie y la pantorrilla2.
Mejora el movimiento natural del pie3.
Estimula las funciones neuronales, que mejoran el equilibrio y
agilidad4. La estimulación neuronal, proporcionan un mejor
conocimiento del cuerpo5. La nueva postura, mejora el alineamiento de la espina
dorsal, y en general la posición de todo el cuerpoAdemás,
Fivefingers son bonitas, originales y para utilizar
siempre.KSO: 133 gramos cada uno.CUIDADOS Y LIMPIEZASe
pueden lavar a máquina. Utiliza el programa de lavado para prendas sintéticas
con detergente corriente. Sécalas colgándolas al aire.

BERLIN SEPTEMBRE 2012

Setmana de steps diaris com de costum de mati amb divendres afegit sessio de swim 1000 metres amb 80 abdominals. Dissabte sortida amb el company Alfred els dos mano a mano per completar entrenament suau des de casa fins al llac petit amb un total de run de 14km a bon ritme. Ja te confirmada la temporada 2012 tant a Mallorca com a Gran Canaria. Aixo em queda lluny pero de moment anem fent boca amb la inscripcio ja feta a la MARATO DE BERLIN SETEMBRE 2012. De moment ja tenim el repte pel company-amic Toni.

Despres de la mitja del mediterrani d'ahir diumenge, en Toni ja es va sentir com pez en el agua, es a dir, millorant el ritme de carrera baixant de 7' km a 6,28", per tant, correcte evolucio amb un final amb bona energia i sensacions.

Per tant molt ilusionat pel any que ens espera de poder estar al costat del Toni per poder entrenar i aconseguir novament aquest repte que son "palabras mayores". Pero es ben cert que el que la sigue la consigue. I aixi serà, que ho tingui ben clar. Nomes cal fer els deures amb il.lusio i tranquilitat.

A titol personal, molt content per poder participar en una nova marato, i aquesta ha estat la 8, sembla mentida, fa quatre dies abans de neixer els petitons, jo començava amb la il.lusio de poder acabar una marato. I ja ho veieu aquesta la vuitena, i el que es mes fort la de Berlin segurament serà la 10. Esperem arribar-hi i poder disfrutar. Com diu Alfred, nomes manca "SALUT I FORÇA".

Respecte el resultat molt mes que content, producte de bons entrenaments, he pogut superar el record del 2007 en 10 minuts more or less, de 3:27 a 3:18 situant-me en la posició 43 de 205 participants. Ritmes de 4:42 molt regulars amb paradas tecnica inclosa.

Circuit molt plà i ràpid tot i que la sortida al ser multicursa (10,21 i 42km) va ser molt lenta i dificultosa. Però organitzacio molt be, un 10 en els avituallaments, senyalitzacio i espai. Nomes mancava l'animacio de la gent, sembla mentida que en un pais com Catalunya, la gent no es volqui en animar als participants a diferencia d'altres llocs com en la Behobia, Nova york,...

En resum bones sensacions, amb un ritme constant de carrera, passant la mitja a 1:38.

Em vaig quedar flipat quan abans d'arribar a meta vaig poder adelantar a Emi Baquero, la segona dona classificada, no ho hagues somiat mai poder aconseguir aquest estat fisic. Ara toca descansar i seguir disfrutant de l'esport on poder acompanyar a familia, amics,.... per compartir una bona jornada i reptes mes que el resultat en si que es una questio purament fisica. Es pot ser millor combinar el tema fisic amb el mental que pot donar mes equilibri, en resum BUSCAR EL TERME MIG DE LES COSES, segons deia un filosof.

Per completar el dia, un dinar de aupa amb uns MACARRONS de la sra. amb FAMILY. Que mes es pot demanar?????

En resum, un cap de setmana (dissabte vam anar a la festa del SUPER 3) de pelicula.

See you later.

COLL ESTENALLES - PFM

Setmana suau d'entrenaments,

Dilluns: steps 10x100 i 20x50

Dimarts: steps 10x100 i 20x50

Dimecres: steps 10x100 i 20x50

Dijous: steps 10x100 i 20x50

Divendres: swim 1km + 80 abdominals

Dissabte: descans

Diumenge: 14km mountain

Feia mesos que restava pendent l'entrega de medalla al seu lloc de desti. No arribava la ocasio i al final ha pogut ser. Sortida Terrassa 6am direccio coll estenalles deixem cotxe i amb equipatge SALOMON+RAIDLIGHT i frontal, direccio PFM, fosc pero amb bona temperatura, ha estat un bon entrenament per setmana vinent MItja marato del Mediterrani on ens tornarem a trobar en pocs dies al amic Toni per afrontar la seva segona mitja de l'any i en els darrers anys. Sensacions de les Salomon mes lleugeres que el model anterior. En definitiva, bon ritme i paissatge local molt bonic.

A nivell personal afrontaré per concloure temporada i per segona vegada en la meva curta trajectoria com atleta una segona marato en la mateixa temporada. La veritat es que no sé com anirà però en les darreres setmanes he pogut practicar entrenaments de llarga distancia que m'han animat a poder provar novament aquest repte. Records com els del 2007 amb la marato de nova york. Bueno ja us explicare. Anire sol a veure quin ritme puc aguantar, pero la veritat es que nomes acabar em permetra haver culminat un 2011 ben distret amb diferents proves tant de run com de triatlo amb bones sensacions. Gracies novament a l'ajut de la meva dona i els dos petitons.

Finalment tambe haig de dir que ja esta feta la inscripcio de JEAN BOUIN on aniré de espectador per animar a la TXELL que s`inicia OFICIALMENT en la distancia de 10km. Serà una prova ben peculiar on hi haura gran representacio FAMILIA AGUILAR (tietas i tiets i la meva dona)Esperem que aixo per els petitons serveixi de ganxo per quan siguin grans la pràctica de l'esport.

Bueno, eso es todo por esta semana.

+ FOTOS MITJA MARATO DE SANT CUGAT

MARATO HIBRIDA = MITJA DE TERRASSA + MITJA DE SANT CUGAT

Despres de la SAILFISH, setmana de relax amb dilluns de swim 1000 metres + 80 abdominals, dimarts,dimecres,dijous i divendres, steps 10x100x1 i 10x50x2. Bones sensacions despres de l'esforç pensant que em costaria mes el poder sentir-me al 100x100. Dissabte vaig sortir a rodar amb 10km i diumenge preparat tot per el gran repte particular on vaig poder fer 21km per Terrassa a bon ritme amb un 1:40 i posteriorment amb la prova oficial de la Mitja de Sant Cugat per 5a vegada però aquesta edició recordant vells temps de fa uns 20 anys amb el gran amic retrobat TONI.

Tot va començar fa uns sis mesos quan vam quedar a la platja amb en Toni, les nostres families i jo li vaig comentar el tema de correr i ell sembla que li va intrigar recordant el gran atleta que era fa uns anys. Ho va deixar per buscar noves emocions degut a l'edat que de segur ja ha tancat aquesta etapa. Va decidir possar fil a l'agulla per perdre pes i poder començar a reenpedre una nova etapa amb un sol repte : PODER FER UNA MARATO algun dia. Despres de uns mesos de estricte esforç i dedicació estic segur que va per el bon cami. Aquest diumenge despres de matins d'entrenaments amb bones experiencies, dolors, esforços, somriures, parades, sprints, i banyitos a la platja com a massatges naturals,va arribar el gran dia. Respecte, alimentació correcta i il.lusio per demostrar quin es el limit del cos, tot començava a les 9:30 del mati. Foto de grup de rigor, nervis, motxila preparada amb tots els ingredients, begudes, barretes, gels, i maquina de fotos per gravar l'experiencia, se sent el tret de sortida, passem per arc amb soroll del xip i apa, full de ruta amb gps i pilot automatic. Aquesta es la descripcio inicial de la cursa on els 5km primers van ser de agafar el ritme entorn als 7minuts km's marcats. Aixi segur que anavem be segons els entrenaments que haviem realitzat.

Km 7 prenem el primer gel per agafar força i prevenir qualsevol baixada. Aixi va ser vam seguir endavant (al km 8 coneixem l'Annet mexicana-alemana preparant-se la marato de nova york, quins records!!!!!)Desprès mes endavant sr de 64 anys, quin nivell, anims. Seguim amb el mateix ritme sempre respectant els avituallaments prenent liquid amb bona hidratacio i remullant el cos donada la temperatura del dia elevada.

Per altra banda Albert i Montse al seu ritme sols per primera vegada per finalitzar aquesta prova amb bones sensacions.

Seguim els seguents km's on en el 11km es pren barreta per no deshidratar-se i el cos li respectava el mantenir el ritme. Arribem km 15 i segueix igual pero per protegir novament decaigudes un altre gel. Coneixem xicota que fara la BEHOBIA enguany, bona cursa amb un ambient magnific.

Arribem al km 17 de tornada cap a Sant Cugat i seguim a ritme una mica per sota de 7 però es presenta el primer i unic problema, PAJARON DEL MIL, el cos no li tira ni en conya, pero es pren novament gel, aquarius i s'hidrata tot el cos amb molta aigua evitant passar per llocs amb sol buscant ombra. Passem els 10 minuts pitjors de la carrera, pero amb un cap sempre en POSITIU, esforç que te clar que ha de fer tot esportista per aconseguir el seu trofeig i repte personal. Aixo va durar 1km exacte, sensacions novament de recuperacio recobrant els ritmes anteriors a 7minuts km. En el 20km ens trobem en Santi (company de l'edicio que vam fer de petits) i seguim tots tres cap al darrer km que ens portara a la linia de meta, anavem animant.lo que ho havia fet de PM, que ja estavem, ANIMS. I aixi va ser al veure la curva de la Rambla del Celler veiem la recta final, arc d'arribada i seguim amb força cap al cami de la gloria. Quina cara de satisfaccio i emocio del Toni, quina alegria. Era el tio mes feliç de tots nosaltres, s'ho havia proposat i ell solet ho va aconseguir.

En resum, MOLTES FELICITATS, ho has aconseguit, el que algo quiere algo le cuesta. Ara ja tenim fet la meitat dels deures, nomes resta una petita part per la MARATO BCN 2012.

Felicitats a la Montse i Albert per la seva nova mitja. Sembla que la temporada ja s'acaba i a punt de marcar reptes per any 2012. Esperem que porti nous reptes emocionants.

Esto es todo amigos.

PD: resta pendent la cronica de la SAILFISH.

HALF IRONMAN: SAILFISH BERGA 2011

Adjunto fotos, dema narro experiencia.