nO TINC PARAULES PER EXPLICAR AQUESTA EXPERIENCIA QUE VAM VIURE FA UNS DIES, PERO A CONTINUACIO US ADJUNTO EL EMAIL QUE VAM ESCRIURE ALS COMPANYS DEL REPTE. MOLTES FELICITATS A TOTS I ESPERO REPETIR LA GESTA EN UNA ALTRE OCASIO PER QUE A PART DEL REPTE CREC QUE EL GRUP ES PROU COHESIONAT PER TORNAR A FER ALTRES REPTES AMB AQUESTA ILUSIO I COMPANYERISME.
Bon DIA companys, adjunto link de les noticies que han sortit a prensa aquest cap de setmana. Motl bons records.
En la web de trailwalker ja están penjades les classificacions, els 48 de 143 que van acabar i de total de 202 participants. PODEM ESTAR MÉS QUE SATISFETS.
PER CERT, CAL DIR QUE EL NOM DE LA CURSA L'HEM CANVIAT A TITOL PERSONAL A PETICIO DEL SR. ALFRED MIRALLES EN HOMENATGE A LA CREU PERDUDA I JA RETROBADA. "TRAILWALKER 2011 CREU DEL TERME".
HI HA FOTOS ADJUNTES QUE DONEN CREDIBILITAT DE LA SEVA EXISTENCIA.
COM JA VEIG QUE VA SER UN DELS TEMES DEL REPTE, PER LA VOSTRA TRANQUILITAT I CULTURILLA PER SI ALGU US HO PREGUNTA, ADJUNTO INFORMACIO DEL SEU SIGNIFICAT (QUIN DESCANS)
La creu de terme o peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els camins.
Acostuma a estar decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics i s'alça sobre un pedestal o base poligonal amb graons. De creus se'n poden trobar de diverses tipologies; més o menys treballades, més o menys altes, etc. Però totes elles estan plenes de simbolisme, d'història i cultura que s'ha anat conservant als pobles de generació en generació.
L'origen de les creus de terme és incert però es creu delimitaven els termes de les poblacions. Sempre se situaven al costat d'un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població en qüestió.
BROMES A PART, (QUE HI VAN HAVER-HI MOLTES), A CONTINUACIO ADJUNTO RELAT:
La veritat es que a titol personal han estat mesos d’entrenament molt intensos, matinades, asfalt, muntanya,cotxes, trens, acudits de l’eugeni, sortides de sol precioses, entrevancs, ruixats, calorades, “rapades”,aquells macarrons amb verdures cuinats amb aquell carinyo pels altres,infinites coses. Una gran causa que hem pogut formar un equip cohesionat amb MOLT RESPECTE i ALEGRIES. Ben be que l’esforç ha quedat en segon terme per poder disfrutar d’aquests moments de la meva vida que mai oblidaré. La prova està en el resultat, un bon entrenament (BEN PROGRAMAT PEL GRAN MENTOR MIRALLES, de veritat, no es conya) que en un dia i mig gairebé de NON STOP s’ha fet llarg però alhora intens, en cap moment aquest espirit de GRUP s’ha diluit, sempre cohesionat, uns al davant els altres al darrera, altres trucant esperant sempre preocupats però amb il.lusió per arribar al REPTE ( AS REAL AS OURS LIVES).Molts moments que tot i tenir imatges gravades, ( a veure si ens les envía l’Alfred, tot i no tenir flash) les portarem a dins nostre. Per mi si hagues de triar la IMATGE DEL PARTIT seria una: TOT L’EQUIP AGAFAT DE LA MÀ abans d’arribar a COLL D’ERES amb una PLUJA DE C…., i el tlf sonant l’Albert i la Pilar preguntant com anavem.
En resum aquest esforç per a mi no es gens comparable amb el que ha significat ajudar a persones necessitades del TERCER MON aixi com haver ajudat TOTS PLEGATS a la Montse per aconseguir aquest repte personal per la seva causa. Encara recordo la trucada que hem va fer comentant una cursa de 100km per montanya.Jo li vaig dir “estas boiga o que????”, ella va respondre “jo ho vull fer”. I aixi ha estat “JUST DO IT” amb nota EXCELENT. Ni 5km, ni 10km, ni 21km, ni 42km, 100 KM. ENHORABONA.
Agraiments a tota la familia, amics, clients, companys,etc… per la vostra col.laboració a nivell económic, hores fora de casa, acompanyament amb cotxes, recollides.
Sincerament, tot i que el mestre no vulgui repetir TRAILWALKER, espero que algún dia podem proposant-se un nou repte per no desfer “PFM”. Una gran causa i que collons un gran equip fisic, psiquic i HUMÀ.
Per cert, necessito de debó fotos pel bloc i aportacions pel títol del mateix, crec que no s’escau el de 100KM CON TU SUEGRA, DONDE ESTA EL LIMITE, o si, jajajajajaajajajajaaj!!!!!!!!!!
PD: Gràcies Txell.
